Què mengem per dijous gras, dijous llarder?

Dijous llarder o dijous gras, també conegut com el ‘Dia de l’ou i el porc’ o ‘el dia de la truita’, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també es habitual menjar coca de llardons.

A Vilanova i la Geltrú Dijous Gras equival a xatonada. Per començar el Carnaval com mana la tradició, cal una xatonada adient. De primer, l’amanida amb la seva corresponent salsa de xató, que anirem barrejant amb el rave, les arbequines, la tonyina, el bacallà i l’escarola. De segon, els diferents tipus de truita (carxofes, mongetes, botifarra, pèsols, alls tendres…), si cal també amb l’acompanyament del xató. I per acabar, la fastuosa coca de llardons i la merenga, que dóna la possibilitat de fer les primeres bromes en forma d’empastifada als companys de taula.

Antigament, durant el període de carnaval, era gairebé obligatori atipar-se per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma. Per tant, la gent menjava molta carn i aliments amb greix que estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se, per tant, era el Dijous gras.

El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els infants de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder.

La Merengada

La versió infantil del Dijous Gras és la Merengada. La festa va sorgir, com tantes coses del Carnaval, d’una idea més o menys espontània d’una pastisseria vilanovina, que va plantar davant de la seva botiga —i enmig del carrer— una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s’anessin empastifant els uns als altres. Amb els anys, diverses pastisseries es van afegir a la iniciativa i els joves podien gaudir d’una «Ruta de la Merenga». És clar que, a poc a poc, les comitives de participants es van fer més nombroses i ja anaven més equipades des de les sortides dels respectius centres escolars o instituts.
Passejar pel centre de Vilanova una tarda de Dijous Gras, doncs, es converteix en un esport de risc, de risc de quedar ben emblanquinat per la merenga. La Federació d’Associacions pel Carnaval (la FAC), mínim organitzador d’un Carnaval que cada cop es distingeix més per l’atomització i espontaneïtat dels seus actes, recorda que la Merengada és per a gaudir-ne, per a divertir-se empastifant amics, companys, coneguts i saludats, sempre amb bon humor i sabent que això és el Carnaval de Vilanova. I la Merengada, en mans dels més joves, ha de servir per a començar els actes forts del millor Carnaval del món.

Fonts: Carnaval de Vilanova

Radio Igualada