Pilota pel caldo
Elaboració artesana
Si afegim cítrics les primeres setmanes a la nostra dieta; taronges, mandarines, llimones, mangranes, pinya i kiwi, en els esmorzars i berenars, ens ajudaran a netejar el nostre fetge i preparar-ho per començar qualsevol dieta. També els podem incorporar en les nostres amanides, preferiblement fetes amb endívia, ruca o canonges

Verdures que no podem deixar de posar al nostre cistell quan anem a comprar al Mercat del Centre; Api, ceba, xampinyons, espàrrecs, carxofes, cogombre, bròcoli, carabassa, tomàquet, endívies, cogombre i cols.

«L’api té molta aigua, poques calories i fibra. Conté vitamina C, A, E, B1 i B2 i minerals com sodi, potassi, calci, magnesi, ferro, sofre, fòsfor, zinc, coure i silici. També té àcid fòlic i betacarotè.
És molt beneficiós per a l’estómac, el pàncrees i la melsa i, per tant, beneficia la digestió. També és bo per al fetge. Segons Pitchford, aquests són els avantatges principals de l’api:
– És bo per desintoxicar l’organisme, perquè purifica la sang i té un efecte diürètic.
– Redueix el vertigen i el nerviosisme.
– Estimula la sudoració.
– Redueix les inflamacions als ulls, l’orina massa calenta (per l’efecte beneficiós sobre el fetge) i l’acne.
– Com que refreda l’estómac i el fetge, també és bo per tractar mals de cap i l’excés de gana. Per aconseguir aquest últim efecte se’n pot menjar entre àpats i també entre plat i plat, perquè alenteix el ritme al qual mengem.»
Si bullim durant 2 hores un api amb 4 cebes, una mica de sal i tot ben triturat amb la batedora i colat, treure’m un caldo depuratiu molt bo per depurar el nostre organisme.
Per fer una dieta saludable és recomanable veure 1 litre i mig d’aigua cada dia, fer 5 àpats al dia i treure o baixar el consum de sucre, carbohidrats i greixos.
També en pot ajudar a eliminar líquids i depurar, una infusió després de cada àpat. Al mercat trobareu la parada de l’herbolari on trobareu preparats amb herbes naturals depuratius i detox molt eficaços.
Totes aquestes verdures es coven combinar amb carns blanques, pit de pollastre, conill i gall d’indi i peixos blancs: lluc, llenguado, bacallà, daurada, llobarro, sípia, etc. A la planxa, al forn o bullits amb una goteta d’oli d’oliva. I ja ens direu que tal us trobeu passat una setmana. Ànims i us esperem al Mercat del Centre de Vilanova!!
Els brotons i els espigalls són dues parts de la col brotonera (Brassica oleracea) que corresponen a fases diferents del creixement d’aquesta planta originària de la zona del Garraf. Durant els mesos d’octubre i novembre li creixen uns brots amb molta fulla, que són els brotons, i al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls –inflorescències immadures–, que es poden collir fins al març.
Va estar apunt de desaparèixer, fins que pels volts de l’any 1994 alguns agricultors vilanovins la van començar a donar a conèixer, amb diferents activitats.
Els espigalls tenen un gust suau a col. Tot i que els podem coure al vapor o fregir, la cocció més comuna i adient és bullir-los amb molta aigua i sal, de 7 a 15 minuts,segons el nostre gust. Abans, però cal tallar les fulles a trossos i fer un tall a la base de la tija. Per tal de conservar el seu color verd viu refredeu-los en aigua i gel.
Les seves preparacions més tradicionals són bullits amb patates i passats per la paella, acompanyats amb cansalada o arengades. També se’n poden fer cremes, escumes, sopes, en truita i els podem acompanyar amb carn, peix i altres verdures.

Els brotons i els espigalls tenen unes propietats nutritives destacables en vitamines i minerals. Tenen un contingut elevat en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra i, com la resta de germanes de la família de les crucíferes (les cols), contenen compostos amb efecte preventiu del càncer. Com s’intueix, tenen un valor energètic molt baix i un contingut alt en fibra.
Recepta per a 4 persones
Piqueu en un morter els grans d’all amb la sal perquè no saltin. Un cop ben aixafats,aneu afegint les ametlles i les avellanes i treballeu-ho fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades o macerades amb vi i afegiu la
polpa obtinguda al morter. Un cop tot homogeneïzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho.
Un cop llest, afegiu lentament oli i vi de la maceració de les nyores (a voluntat) mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda.
En una plàtera, col·loqueu l’escarola ben escorreguda i un xic de salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en els plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives, i deixeu que cada comensal, al seu gust, s’hi posi una mica més de
salsa.
Font: Ruta del xató
Trobem tres tipus d’espàrrecs: els blancs, els silvestres i els verds. Els primers (Asparagus officinalis) tenen aquest color perquè creixen sota terra; són els més dolços i tendres, però no contenen tants antioxidants com els altres. Els segons (Asparagus acutifolius aphyllus) són els llargs i prims que podem recollir a la primavera als boscos mediterranis; són els de gust més intens. Els verds (de la mateixa espècie que els blancs) són els de cultiu de temporada. Ens centrarem principalment en aquests últims, que tenen el moment de màxima esplendor durant els mesos de maig i juny.
En els espàrrecs, el component principal en pes és l’aigua (92%), seguida dels hidrats de carboni (4,5%), la proteïna (2,3%) i la fibra (2%). Es tracta d’una hortalissa baixa en calories, que no té greix i amb un contingut baix en sal.
És una bona font de vitamines antioxidants (C, E i provitamina A), d’àcid fòlic (B9) i de niacina (B3). Els minerals més destacats que conté són el potassi i el sofre.
Vitamines C, E i provitamina A: la primera participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme. La vitamina E col·labora en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat. El betacarotè és un pigment que l’organisme transforma en vitamina A d’acord amb les necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i de la pell.
Vitamina B9 i B3: la vitamina B9 o àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. La niacina o vitamina B3 afavoreix el funcionament del sistema digestiu i actua en la conversió dels aliments en energia; és important per al bon estat del sistema nerviós.
Potassi i sofre: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. El sofre forma part dels aminoàcids ensofrats que constitueixen la proteïna dels teixits, especialment de cabells i ungles. També facilita la funció de depuració del fetge.
Famós pel seu efecte diürètic: fa més de cent anys que la ciència occidental reconeix la capacitat dels espàrrecs a l’hora d’estimular la generació d’orina. L’espàrrec verd fresc és ric en potassi i pobre en sodi; aquest equilibri mineral afavoreix l’eliminació de l’excés de líquids de l’organisme. És beneficiós en casos d’hipertensió, de retenció de líquids i de càlculs renals (a excepció dels provocats per l’àcid úric).
Ric en fibra saludable per a la flora intestinal: els espàrrecs són rics en fructooligosacàrids (FOS), un tipus de fibra amb efecte prebiòtic, és a dir que actua nodrint el substrat o terreny de base perquè s’hi desenvolupi la flora intestinal apropiada per a una bona digestió i assimilació dels aliments. Es considera que els FOS tenen un efecte preventiu del càncer de còlon.
Conté clorofil·la, antioxidant i antiinflamatòria: el color verd característic dels espàrrecs és degut a la clorofil·la. Segons la nostra especialista Olga Cuevas (El equilibrio a través de la alimentación) es tracta d’una substància amb propietats antibacterianes, antiinflamatòries del còlon i cicatritzant d’úlceres digestives.
El sofre augmenta la qualitat dels cabells, pell i ungles: el sofre és un constituent important del teixit dels cabells, pell i ungles. El consum d’aliments rics en sofre, com ara la col, els espàrrecs, la ceba o l’all, poden millorar el creixement, la força i la textura dels cabells.
Bons per a les embarassades, però s’han evitar si s’està donant de mamar: els espàrrecs contenen una quantitat important de vitamina B9 (128 mcg per 100 grams; recordem que la dosi recomanada diària per a embarassades ronda els 400–600 mcg), que és essencial per al bon desenvolupament neurològic del fetus. En canvi, menjar-ne en excés quan s’està alletant, pot donar un gust amarg a la llet que pot generar el rebuig si es tracta d’un nadó molt sensible als canvis de sabor.
Però els espàrrecs també tenen uns efectes no tan desitjables:
Generen substàncies cancerígenes si els torrem massa: quan s’escalfen a una temperatura prou alta –com passa si ens excedim a l’hora de fregir-los o els deixem massa estona a la brasa–, l’asparagina i els seus hidrats de carboni produeixen acrilamida, que és una substància cancerígena.
Olor desagradable a l’orina: també se sol culpar l’asparagina de l’olor de l’orina quan mengem espàrrecs, tot i que alguns científics pensen que no és per culpa d’aquesta substància, sinó que a l’organisme es generen uns productes que contenen sofre (com el metanetiol).
Conté àcid úric, contraindicat en determinats casos: l’espàrrec té una quantitat considerable de purines, que l’organisme transforma en àcid úric. En cas d’hiperuricèmia, gota i pedres al ronyó per àcid úric, se n’ha de moderar el consum.
L’espàrrec, per la manera com creix, està vinculat a l’element fusta en medicina tradicional xinesa i, per tant,incideix sobre el fetge estimulant-lo.
Té una naturalesa tèrmica lleugerament calorífica i un sabor amargant i dolç alhora. Conté l’aminoàcid asparagina, que és diürètic i que explica la capacitat que té aquest aliment d’eliminar l’aigua a través dels ronyons.
Segons Paul Pitchford (Sanando con alimentos integrales), l’espàrrec s’utilitza per tractar molts tipus de problemes de ronyons, però no s’ha d’utilitzar quan hi ha inflamació ni menjar-ne en excés perquè pot arribar a irritar els ronyons. També li atribueix la propietat d’ajudar a netejar les artèries del colesterol i de ser útil en problemes vasculars, com la hipertensió i l’arteriosclerosi.
A l’hora de triar els espàrrecs més frescos, ens hem de fixar que les puntes estiguin tancades i compactes, que la tija sigui recta i ferma i que tinguin un color verd uniforme.
Amb el pas dels dies, els espàrrecs es tornen més durs; per tant, el més adequat és consumir-los aviat. Tot i així, per conservar-los frescos i afavorir que mantinguin les seves qualitats, els podem guardar a la nevera embolicats amb un drap humit. Per contra, si els guardem dins d’una bossa de plàstic només se’ns mantindran durant dos o tres dies.
El gruix de l’espàrrec no és indicatiu del grau de tendresa, ja que, quan un espàrrec creix, ja ho fa amb la mida final; és a dir els gruixuts no ho són perquè hagin crescut, sinó perquè ja han sortit gruixuts. El que determina si un espàrrec és tendre, és que sigui madur i fresc.
Per coure els espàrrecs, primer s’han de netejar i pelar des de la base fins a la punta. Per cuinar-los, es posa a l’aigua de cocció un punt de sal, sucre i unes gotes de suc de llimona. És millor utilitzar una olla alta perquè hi col·locarem els espàrrecs drets a dins i amb les gemmes fora de l’aigua. Han de bullir entre cinc i deu minuts.
Cultiu ecològic, proper i de temporada
El Baix Llobregat és la zona de Catalunya principal on es fa aquesta hortalissa, a causa de les característiques particulars del sòl que necessita, arenós i poc compacte, i del clima, calorós durant els mesos de la collita.
Crema d’espàrrecs
Ingredients (per a 4 persones)
500 g d’espàrrecs verds frescos
5 patates blanques petites
1 litre de caldo de verdures
1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
1 cullerada de salsa de soja
1 cullerada d’anacards crus remullats durant 2 hores
4 cullerades de llevat de cervesa (opcional)
En una cassola amb una cullerada d’oli d’oliva, saltem els espàrrecs ben nets, pelats i tallats a trossos d’uns 2 centímetres; hi anem afegint caldo a poc a poc i els deixem 10–15 minuts fins que estiguin tous.
A part, haurem cuit les patates ben pelades al vapor. Les afegim als espàrrecs i hi passem la batedora afegint el llevat de cervesa i els anacards remullats (aquests dos últims ingredients són els que aporten un gust cremós i que ens recordarà el sabor i la textura làctica).
Els espàrrecs són una hortalissa de temporada de primavera que destaquen perquè tenen un gran poder diürètic i perquè són molt rics en antioxidants i fibra prebiòtica.
L’alvocat és un d’aquells aliments privilegiats al laboratori, ja que ha estat objecte de molts estudis científics que confirmen l’evidència de les propietats que tradicionalment li han atribuït els pobles que fa milers d’anys que el consumeixen: ajuden a tenir un cor sa, a regular els nivells de sucre en sang, a envellir millor, a tenir una vista més bona i una pell més saludable…
L’alvocat és un exemple de bon disseny alimentari: es tracta d’un superaliment amb unes propietats nutricionals quasi úniques en relació amb el tipus de composició greixosa. De fet, la literatura científica defineix la seva carn com una mena de matriu de lípids i aigua amb un perfil de greixos saludables excel·lent que, a més, permet assimilar millor les vitamines i antioxidants que conté tant l’alvocat mateix com l’aliment amb què el combinem. De fet, la major part de l’alvocat (un 80%) és aigua i fibra dietètica, gairebé no conté sucres i, per tant, es pot considerar un aliment que no engreixa.
– L’alvocat conté una barreja de greixos molt adequada per prevenir malalties cardiovasculars: el 70% dels greixos que conté són monoinsaturats (semblants als de l’oli d’oliva), el 13% són poliinsaturats i el 16% són saturats. A mesura que l’alvocat madura, el nivell de greixos saturats disminueix i els monoinsaturats (beneficiosos per al cor) augmenten.
– El contingut en fibra de l’alvocat és elevat (el 80% dels hidrats de carboni que conté els trobem en forma de fibra). El perfil d’aquesta fibra també és molt interessant, ja que el 70% és insoluble, i el 30%, soluble, de manera que combina l’efecte d’arrossegament i augment de volum de la femta amb l’efecte prebiòtic de la fracció soluble d’aquesta fibra.
– La proporció de potassi i sodi que conté l’alvocat (nivell elevat de potassi i baix de sodi) sembla que podria tenir un efecte regulador de la pressió arterial.
– És ric en magnesi, un mineral essencial perquè les cèl·lules funcionin correctament, necessari per evitar el risc d’isquèmia cardíaca, l’augment de la sensibilitat a la insulina (per tant, redueix el risc de diabetis) i la reducció de l’absorció del greix de la dieta.
– L’alvocat és un còctel molt especial i saludable de vitamines: conté vitamina C i E. Totes dues tenen rols importants a l’hora d’evitar el risc cardiovascular i d’assegurar el bon funcionament del metabolisme. També conté una vitamina molt especial, la K1 –en realitat es tracta més d’un precursor de la vitamina K–, que és essencial en la coagulació de la sang. Conté vitamines del grup B, especialment la B6 i la B9, que són essencials per al bon funcionament del sistema nerviós. La B6 també està relacionada amb el control de l’homocisteïna, una substància que indica el risc cardiovascular.
– Conté moltíssims antioxidants: carotenoides, luteïna, xantofil·les, zeaxantina… En definitiva, una barreja de substàncies que protegeixen dels radicals lliures provocats per l’estrès, la contaminació, l’exposició al sol, l’envelliment, etc. Destaquem que l’alvocat té el nivell d’antioxidants lipofílics més elevat del món vegetal i, per tant, és especialment beneficiós per protegir-nos del risc cardiovascular.
Els efectes de l’alvocat sobre l’organisme han estat objecte de molts estudis científics, dels quals trobem especialment destacables els punts següents:
– Ajuda a reduir el colesterol: sembla que el tipus de greixos de l’alvocat actuen de manera precisa reduint el colesterol LDL (el “dolent”) i contribuint a augmentar l’HDL (el “bo”). El mecanisme que ho fa possible és complex; per resumir-ho, podríem dir que els tipus de greixos i tots els antioxidants que conté en són els responsables.
– Pot ajudar a aprimar: alguns estudis apunten que menjar alvocat com a substitut d’un altre aliment energètic processat – la mantega, la margarina o part de la vinagreta de l’amanida – contribueix a reduir el pes sense passar gana, perquè té un perfil de fibres i greixos amb efecte saciant.
– Ajuda a regular els nivells de sucre en sang: comparat amb altres fruites, l’alvocat conté molt poc sucre; de fet, menys d’un gram. La font principal de sucres de l’alvocat és una forma única d’hidrat de carboni –anomenat D-manoheptulosa– que, un cop absorbit per l’organisme, no contribueix a fer pujar el nivell de sucre en sang. De fet, hi ha estudis científics que suggereixen que aquest tipus de substància pot ajudar a regular els nivells de sucre de les persones amb diabetis.
– Té efecte antienvelliment: l’alvocat conté una barreja d’antioxidants que intervenen en la prevenció de la degeneració macular de l’ull (la luteïna i la zeaxantina). Alhora, conté substàncies protectores de la pell –sobretot la barreja de diferents tipus de carotenoides– que li donen elasticitat, prevenen l’aparició d’arrugues i la protegeixen de l’acció dels rajos ultraviolats. Sembla que també pot protegir contra els efectes de la degradació dels ossos i pot bloquejar l’acció de les substàncies inflamatòries, les prostaglandines tipus 2.
– Sembla que prevé l’aparició i desenvolupament de determinats tipus de càncer: diversos estudis científics han observat l’acció protectora dels compostos antioxidants de l’alvocat en la prevenció dels càncers de laringe, de faringe, de la cavitat oral, de mama i de pròstata.
L’alvocat té una naturalesa tèrmica refredadora, per tant, hem d’anar amb compte de no abusar-ne durant l’època de l’any més freda. Les persones amb símptomes crònics de fred també han de vigilar. Amb un sabor lleugerament dolç, té efectes reconstituents de la sang i dels fluids del cos, harmonitza el fetge, lubrica els pulmons i els intestins (P. Pitchford, Sanando con alimentos integrales).
Segons aquest mateix autor, és una font natural de lecitina i, per tant, nodreix el cervell. Més del 80% del seu contingut calòric és greix fàcil de digerir, sobretot en forma d’olis monoinsaturats. Les persones amb desig de menjar greixos i les que no toleren gaire bé aquest tipus d’aliments poden beneficiar-se de menjar alvocat. A banda, és ric en minerals que contribueixen a la formació de glòbuls vermells i es tracta d’una font nutritiva de proteïna altament digerible i, per aquest motiu, molt recomanable per a les mares lactants. Es fa servir com a remei per a úlceres i també té propietats reconegudes per embellir la pell.
– La concentració d’antioxidants depèn de la zona de la fruita: la concentració màxima la trobem just a sota de la pell, on la carn té un color verd més fosc.
La millor manera de respectar les propietats dels olis que conté i de les seves vitamines és consumir l’alvocat madur i cru.
A l’hora de comprar-ne, convé que no estiguin massa tous ni massa durs. Idealment, l’alvocat madurat a l’arbre conté més vitamines i antioxidants. De fet, hi ha l’evidència científica que els continguts de nutrients de l’alvocat els determinen la varietat, l’època de collita, el temps de maduració, etc.
Si no ens queda més remei que comprar alvocats una mica verds, sempre els podem madurar a casa. Per fer-ho, els podem posar en una bossa amb cítrics o amb un plàtan, que encara n’accelerarà més la maduració.
Per obrir-lo, fem un tall transversal al llarg de tot el perímetre fins que notem que hem arribat a l’os, desplacem cada meitat en sentit invers i traiem la carn del voltant de la pell amb l’ajuda d’una cullera. Recordeu que la part més verda –la més propera a la pell– és també la més rica en antioxidants, per tant, rasqueu bé! Per conservar l’alvocat convé tirar-hi de seguida unes gotes de llimona, perquè, si no, es torna fosc de seguida. Si només en gastem una meitat convé guardar la que conté l’os, que té substàncies antioxidants.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: les zones productores principals d’aquesta fruita les trobem als països tropicals. Per això, si volem fer una compra mínimament responsable convé adquirir els alvocats que han estat produïts al sud del litoral espanyol –principalment Màlaga i Granada–, i sempre és millor comprar els de producció ecològica, perquè així ens assegurem que estan lliures d’agrotòxics.
L’alvocat és una joia nutritiva que convé incorporar a la dieta sobretot com a substitut de productes més processats –com ara les margarines, les cremes làctiques, etc.–, perquè aporta un tipus de greixos molt saludables i quantitats notables de vitamines i antioxidants.
Les nous a les quals fem referència són les llavors de l’espècie Juglans Regia (la varietat europea), que és la de casa nostra i que ens arriba a la tardor per poder-la fruir la resta de l’hivern. És un arbre de cultiu mil·lenari originari d’Orient mitjà. A Europa es creu que el van introduir els romans però al nostre país existeixen vestigis de la seva existència en restes arqueològiques de l’època paleolítica.
Les nous tenen un valor energètic elevat ?100g de nous ens aporten 654 Kcal– i això és perquè el 60% del seu pes són olis, que tot i que són de qualitat, convé no abusar-ne. Així, amb 4-7 nous (uns 30 grams) al dia n’hi ha prou per beneficiar-nos del seu valor nutritiu. A més, el contingut en proteïnes és d’un 18%, similar al de la carn, sempre que les combinem amb algun cereal, ja que són deficitàries en metionina (un dels aminoàcids essencials). Les nous són especialment riques en els nutrients següents:
Àcids grassos essencials: les vitamines són uns dels pocs aliments vegetals amb un contingut important d’àcids grassos omega-3, similar al dels peixos blaus. Aquests greixos són importants perquè donen lloc a les prostaglandines (tipus 3), unes substàncies que fluïdifiquen la sang, redueixen els nivells de colesterol total en sang i són antitrombòtiques. Per tot això, contribueixen a la bona salut cardiovascular. També contenen àcids grassos omega-6 que donen lloc a les prostaglandines (tipus 1) amb efectes antiagregants, reguladors hormonals i del creixement. Si voleu aprofundir en la importància dels àcids grassos i les funcions de les prostaglandines, us recomanem aquest interessant article del nostre especialista, el Dr. Pérez-Calvo.
Vitamina E: les nous són una bona font d’aquest potent antioxidant, que actua protegint-nos dels radicals lliures i, per tant, amb efecte antienvelliment, així com reductor del colesterol, tal com ens indica el nostre especialista elDr. Vidal-Jové.
Vitamines del grup B i lecitina: especialment vitamines B1, B2, B3 i especialment de B6. Totes intervenen en els processos d’assimilació dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes) essencials per al bon funcionament del sistema nerviós. Aquestes vitamines també són importants per a la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic i la producció d’hormones sexuals. La lecitina és una substància present en la membrana de totes les nostres cèl·lules. Sembla que millora el rendiment intel·lectual.
Oligoelements: es tracta d’aquells elements que són imprescindibles per al bon funcionament del nostre organisme però que es necessiten en molt poca quantitat.
Coure: forma part de tots els teixits del cos. Fomenta la formació dels glòbuls vermells i de l’hemoglobina.
Manganès: és un activador molt important de les reaccions del nostre metabolisme, especialment de la fabricació de proteïnes i d’àcids grassos.
Zinc: és un oligoelement molt important en el metabolisme de les hormones, especialment les sexuals, a més de ser essencial per al bon estat de la pell, ungles i cabells.
Els efectes de les nous en la salut han estat objecte de diversos estudis científics:
Prevenen el risc cardiovascular quan formen part de la dieta mediterrània tradicional: d’acord amb el que ens ha exposat el Dr. Ramon Estruch en aquesta interessant entrevista, a través de l’estudi Previmed s’està demostrant que el vincle entre la dieta mediterrània (rica en greixos saludables com ara un grapadet de nous, entre d’altres) disminueix entre un 10% i un 30% les possibilitats de tenir un infart o una embòlia.
Prevenen les malalties neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson, etc.): el segon objectiu de l’estudi Previmend és el de veure els efectes d’aquest tipus de dieta sobre la prevenció del deteriorament cognitiu. Els resultats demostren com la gent que incorpora en la seva dieta l’oli d’oliva i els fruits secs (com ara 30 grams de nous diàries) tenen menys deteriorament cognitiu. Un altre estudi fet pel Departament de Neuroquímica de l’Institut d’Investigació sobre Discapacitats de Nova York ha comprovat que l’extracte de nou té efectes protectors contra la mort cel·lular induïda per un pèptid (el beta-amiloide) i l’estrès oxidatiu cel·lular. Aquest pèptid (fragment de proteïna) és el component principal de les plaques senils i dels dipòsits d’amiloide cerebrovascular en persones amb Alzheimer, cosa que provoca la mort cel·lular.
A un altre nivell més quotidià les nous també són remarcables per:
Tenen efectes sadollants i relaxants: les nous, pel seu contingut en serotonina –un neurotransmissor que ens produeix sensació de calma i ens relaxa–, constitueixen un aliment sadollant que pot contribuir a evitar la sensació de gana en els moments que ens ataqui el cuquet.
Poden actuar com un estimulant de les tiroides: les nous, especialment les verdes, contenen components que estimulen la producció de les hormones tiroïdals. És necessària la decocció de quatre nous per litre d’aigua durant 20 minuts. Es recomana beure’n dues tasses al matí i dues al vespre. També és útil menjar nous fresques o utilitzar l’oli de nous cru en amanides.
Des del punt de vista de la medicina tradicional xinesa, les nous tenen una naturalesa tèrmica calorífica, sabor dolç i redueixen la inflamació alhora que alleugereixen el dolor.
Un altre efecte és el d’humitejar els pulmons i els intestins i ajudar a disminuir la tos associada a les senyals de fred d’aquests òrgans (calfreds i mucositat aquosa). Les nous nodreixen les glàndules suprarenals i el cervell i milloren l’esperma. S’utilitza per tractar l’ejaculació precoç i la impotència, el mal d’esquena i el fred als genolls.
Per contra, n’haurien d’evitar la ingesta les persones amb la femta pastosa i senyals de calor (p. ex.: cara vermella, ira, tendència a patir d’aftes, mucositat groguenca o molta set).
El millor és comprar les nous amb closca i anar-les trencant a mesura que ens les mengem perquè precisament la closca evita l’enranciment dels olis essencials.
Les nous poden tenir paràsits, per això convé torrar-les molt breument sense malmetre els olis essencials que contenen, especialment l’omega-3, que és el més delicat. Trenquem la closca de les nous, en traiem les dues meitats senceres i les torrem abans d’esmicolar-les (si és que les necessitem trossejades per a la recepta en qüestió).
La pell fina marronosa que les recobreix conté tanins que tenen un efecte astringent (poden ser una mica indigestos per a les persones amb estómac delicat, a més de restrènyer lleugerament). Per eliminar-la amb facilitat les podem deixar en remull tota la nit i menjar-les l’endemà.
Les nous crues sempre s’han de mastegar molt bé per facilitar-ne la digestió. Així, per a les persones amb dentadura deficient (infants i gent gran) convé triturar-les fins a aconseguir una pasteta, però s’ha de fer poc abans de menjar-les perquè així s’evita que els olis essencials es tornin rancis.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: les nous són un producte típic de casa nostra, per tant, us proposem que descarteu les que vinguin d’altres països, encara que tinguin un preu més baix. D’aquesta manera estareu, per una banda, promovent la producció local i el manteniment de la pagesia, i, de l’altra, beneficiant-vos d’un producte més fresc que manté les propietats nutritives intactes.
Textos trets del web: