Sorteig de Nadal 2020

 

Que no se t’escapin!!

Cartell Nadal 2020 Mercat

Com cada any, el Mercat del Centre organitza els seus ja esperats sortejos de Nadal. Aquest any, la protagonista del cartell no és una altra que la nostra famosa gamba de Vilanova, un símbol de la nostra cuitat, però seran els mateixos paradistes de l’associació del Mercat del Centre qui regalaran vals de compra per bescanviar a les seves parades , concretament sortejaran 5 vals de compra valorats en 100€ cada un, cada setmana i  durant aquest mes de desembre. Des de dilluns 7 de desembre i fins a final de mes. Vine a comprar al nostre Mercat per Nadal, hi pots sortir guanyant.
Per participar en el sorteig només caldrà omplir la butlleta que li donarà el paradista en fer la compra amb les dades personals, telèfon de contacte i dipositar-ho en l’urna que trobarà a cada entrada del mercat. Els sortejos es faran els dimarts 15, 22 i 29 de desembre a les 12 h.
Molta sort a tots i totes!!

Crèdits: Montse Barcons

Carnaval de Vilanova i la Geltrú al Mercat del Centre

Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras, amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. També es tradició prendre botifarra d’ou a més de  la truita,  la merenga i la coca de llardons.

 

Font: Carnaval de Vilanova

Fotos: Montse Barcons

 

Al nostre Mercat el Carnaval es viu molt intensament i ens ho passem molt bé. Els paradistes es disfressen divendres i dissabte de Carnaval.

Pots veure els nostres Paradistes disfressats any rere any aquí:

Any 2021 (Dissabte de Carnaval, homenatge a les Comparses de Vilanova)

 

Any 2020 (Divendres de Carnaval al Mercat del Centre)

 

(Links a Facebook)

Icono Carn 2019-02icono Carn 2018-02icono carn 2017-02icono carn 2016-02

 

Dissabte a més ens visita Sa Majestat el Rei Carnestoltes i el seu concubinat, acompanyat pel seguici de les banderes de les societats Vilanovines, fent una magnífica exhibició en una de les entrades principals del nostre Mercat.

Veure vídeo any 2018

Veure vídeo any 2017

 Dimecres de Cendra

L’Enterro de la Sardina

El nom li ve d’un antiquíssim ritus popular de misteriós origen i significat. Havia estat costum força estès del darrer dia de la festa, el Dimecres de Cendra, anar a fer una excursió als afores del poble o ciutat per menjar alguna cosa. En el transcurs d’aquesta sortida al camp, que marcava la fi de la festa, s’efectuava el ritus de la jornada: enterrar una sardina o arengada. Hom simulava que la sardina era l’estat, magre i prim, en què havia quedat el membre sexual del Carnestoltes després dels excessos carnals dels dies de Carnaval. En alguns indrets, com a Barcelona, la sardina es vestia amb faldilles i de forma grotesca per a l’ocasió i es portava penjada amb un fil d’una llarga canya. Després de dinar, mitjançant una cerimònia grotesca, es feia un forat a terra i s’enterrava la sardina, recoberta amb un plat o cassola de terrissa en un lloc assenyalat, de manera que es pogués trobar l’any següent. En alguns pobles, la família ballava, una vegada soterrada la sardina, una dansa rodona al seu voltant. Avui, sota el nom d’Enterrament de la Sardina s’hi agrupen un conjunt de pràctiques festives força diferents.

 

 

sardina del mercat

Sardina

Sardina del Mercat del centre

Sardines fresques del Mercat

Arengada

Arengada del Mercat del centre

 

Com es viu aquest darrer dia del Carnaval a Vilanova i la Geltrú?

L’últim dia de la festa s’ha d’acabar com cal. A Vilanova cada any hi ha una entitat responsable d’organitzar la comitiva fúnebre, que té el seu primer moment memorable a la vetlla de Sa Majestat. Segons la societat que se n’encarrega, la temàtica que vol abordar o les disponibilitats materials, aquesta vetlla es realitza a diferents indrets. Al vespre, les despulles surten d’aquest tanatori improvisat per a dirigir-se a la plaça de la Vila. Com serà aquest any l’Enterro? La resposta també és cada any diferent, segons les darreres voluntats de Sa Majestat, expressades per la via dels organitzadors d’aquest acte. El que és segur és que el regnat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes s’acaba aquest Dimecres de Cendra. Arriba la Quaresma.

Font: Carnaval de Vilanova

Festes.org

Gent de Mercats TV3

IMG_8465

«Gent de mercats» és una nova docusèrie de TV3 dirigida per Tana Collados que ens endinsarà en el món dels mercats municipals de Catalunya a través de les persones que els poblen. El nostre Mercat del Centre Vilanova i la Geltrú estarà molt present en aquesta docusèrie que s’estrenarà dimarts que ve a les 23:10h. amb gent del Mercat del Carmel i de l’Estrella de Barcelona i Mercat de la Independència de Terrassa. Més info aquí Gent de mercats

 

IMG_8456

La nostra Mimi, protagonista en un dels spots de «Gent de Mercats», la docusèrie que podreu veure a partir del proper dimarts a les 23:10h a TV3
#gentdemercats»

 

«Gent de mercats», un nou programa que recorre els mercats del país

El nostre Mercat avui al telenoticies comarques de TV3 amb motíu de la presentació del programa Gent de Mercats.

«Gent de mercats» ens descobreix els «habitants» dels mercats municipals, les seves històries, les seves relacions i els sentiments que els lliguen al mercat.

En aquest vídeo podrem veure un petit tast del que serà el programa de Gent de mercats. En aquest cas els protagonistes del nostre mercat són la Mimi, del bar del Mercat, i el nostre company de Peixos Dolors parlant del seu nou ofici de carnisser a més de peixater, que li ha portat a ser-ho per AMOR.

Els nostres protagonistes sortiran al programa Gent de Mercats dilluns 23 de desembre  a les 21:55h.

 Pink and Red Grid Fashion Influencer Nostalgia Youtube Channel Art

Estem Super orgullosos/as de les nostres companyes Mimi, Pruvi ,la Remei i del Xavi i la Marta, heu estat molt autèntiques i divertides. En aquest vídeo podràs tornar a veure el programa complet de Gent de mercats de TV3 d’aquest passat dilluns 23 on surten els nostres companys i companyes.


Crèdits: Ilustracions: Juanma García Escobar

Productora vídeo: Benecé Produccions, S.L.

Recepta Bunyols de bacallà

Avui us portem una recepta de la mà de Cuines amb Marc Ribas de com fer uns fantàstics bunyols de bacallà. Els ingredients principals els trobareu al nostre Mercat. Sabeu que tenim dues bacallaneries, la bacallaneria Islàndia i Bacallaneria Toni i que us poden oferir el morro de bacallà, a més també podeu trobar aquest producte congelat a la parada de congelats Cadí.

>>Veure parades

I per descomptat les nostres peixateries també us poden oferir el bacallà ben fresc de dimarts a dissabte.

>> Veure parades

I si no voleu perdre temps a la cuina, la Bacallaneria Toni et prepara la massa dels bunyols perquè només hagis de fregir i menjar.

Però si el que us agrada és el bunyol de vent, els nostres dos forns de pa,  ofereixen bunyols de vent aquests dies per quaresma.

>> Veure Parades

I com no, podràs degustar uns fantàstics bunyols de vent artesans fets casolans per la nostra Mimi  al bar del Mercat.
Serà per bunyols!!

bunyols de la mimi bar del mercat
Aquí teniu la recepta:

INGREDIENTS

  • 1 o 2 trossos de morro de bacallà, d’uns 300 g
  • mig got de llet fresca
  • una llauna de fetge de bacallà
  • 2 alls
  • 2 ous
  • 180 g farina
  • un manat de julivert
  • oli d’oliva verge extra
  • llevat
  • sal

PREPARACIÓ

  1. Dessalem el bacallà. 3 canvis d’aigua en 24 hores, l’anem tastant fins que tingui el punt de sal just.
  2. Bullim el bacallà d’un a 3 minuts (depenent del tros) amb un all sense germinat.
  3. Tallem el julivert i l’all escaldat a quadradets petits i l’aixafem amb un morter. Un cop aixafat, ho posem dins un bol i hi afegim el llevat, el bacallà trencat a bocins (sense pell). Ho anem aixafant amb l’ajuda de la mà de morter dins el bol.
  4. En un pot de túrmix hi desfarem el fetge amb mig got de llet fresca.
  5. Aquesta emulsió la barrejarem amb el bacallà dins el bol. Hi tirem la farina tamisada i ho anem barrejant amb les varetes fins que ens queda una massa.
  6. En una paella fonda hi posem l’oli fins que estigui ben calent i hi anem tirant cullerades de la massa fins que ens quedi el bunyol fregit.
  7. Reservem els bunyols fregits en una safata amb paper absorbent.

Dijous Gras

Què mengem per dijous gras, dijous llarder?

Dijous llarder o dijous gras, també conegut com el ‘Dia de l’ou i el porc’ o ‘el dia de la truita’, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia a més d’altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també es habitual menjar coca de llardons.

A Vilanova i la Geltrú Dijous Gras equival a xatonada. Per començar el Carnaval com mana la tradició, cal una xatonada adient. De primer, l’amanida amb la seva corresponent salsa de xató, que anirem barrejant amb el rave, les arbequines, la tonyina, el bacallà i l’escarola. De segon, els diferents tipus de truita (carxofes, mongetes, botifarra, pèsols, alls tendres…), si cal també amb l’acompanyament del xató. I per acabar, la fastuosa coca de llardons i la merenga, que dóna la possibilitat de fer les primeres bromes en forma d’empastifada als companys de taula.

Antigament, durant el període de carnaval, era gairebé obligatori atipar-se per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma. Per tant, la gent menjava molta carn i aliments amb greix que estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se, per tant, era el Dijous gras.

El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els infants de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder.

La Merengada

La versió infantil del Dijous Gras és la Merengada. La festa va sorgir, com tantes coses del Carnaval, d’una idea més o menys espontània d’una pastisseria vilanovina, que va plantar davant de la seva botiga —i enmig del carrer— una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s’anessin empastifant els uns als altres. Amb els anys, diverses pastisseries es van afegir a la iniciativa i els joves podien gaudir d’una «Ruta de la Merenga». És clar que, a poc a poc, les comitives de participants es van fer més nombroses i ja anaven més equipades des de les sortides dels respectius centres escolars o instituts.
Passejar pel centre de Vilanova una tarda de Dijous Gras, doncs, es converteix en un esport de risc, de risc de quedar ben emblanquinat per la merenga. La Federació d’Associacions pel Carnaval (la FAC), mínim organitzador d’un Carnaval que cada cop es distingeix més per l’atomització i espontaneïtat dels seus actes, recorda que la Merengada és per a gaudir-ne, per a divertir-se empastifant amics, companys, coneguts i saludats, sempre amb bon humor i sabent que això és el Carnaval de Vilanova. I la Merengada, en mans dels més joves, ha de servir per a començar els actes forts del millor Carnaval del món.

 

Fonts: Carnaval de Vilanova

Radio Igualada

 

 

Recepta de Panellets

 

Panellets de pinyons

Els panellets són uns dolços petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato. Es complementen amb més elements, com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata, etc. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases que en fan, però aquells més típics són els d’ametlla i els de pinyons.

A casa nostra els panellets són la menja típica de Tots Sants, juntament amb les castanyes i els moniatos. No se n’ha arribat a aclarir l’origen exacte, però sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien a portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.

panellets

Elaboració

Ingredients: 600 g d’ametlla o de pinyons, 3 ous.
– Per a fer la massa de massapà: 500 g d’ametlla en pols, 500 g de sucre, 100 g de moniato cuit, 75 g de clara d’ou.

Feu una massa fina barrejant i treballant bé tots els ingredients.
Deixeu-la reposar a la nevera un mínim de 24 hores, embolicada en un drap humit.
Feu boles ovalades de massapà d’uns 20 g, arrebosseu-les amb ou i enganxeu-hi una ametlla tallada fina prement-la una mica.
Pinteu els panellets amb ou.
En una llauna untada amb oli, poseu-los al forn a 230 ˚C – 250 ˚C uns 10 minuts, fins que s’hagin daurat.

IMG_3145 IMG_3138 IMG_3139 IMG_3150 IMG_3154 IMG_3135

Font: Barcelona.cat  i www.cuinacatalana.eu

En aquest enllaç trobareu les receptes dels diferents sabors de Panellets, cafè, coco, codonyat, ametlla, de la mà de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica.

Recordeu que podeu trobar tots els ingredients per fer aquests panellets al nostre mercat i si no teniu gaire temps per poder fer-los,et recomanen els nostres forns de pa que te’ls porten guardar per encàrrec. >>>Fleques del Mercat

 

Les propietats de les carbasses

Aquests dies que la plaga de Halloween ens envolta i que les carbasses s’han fet omnipresents, fóra bo parlar d’aquesta cucurbitàcia i descobrir-ne les seves propietats, més enllà de fer  de decoració efímera durant una setmana l’any.

 

La carbassa és una verdura dolça, plena de minerals i vitamines i amb unes propietats terapèutiques molt interessants. Sembla que es va començar a conrear a l’Àsia meridional, i que d’allà va passar al continent americà. Al segle XV els espanyols la van introduir a Europa. Al nostre país no és gaire popular, segurament perquè és una murga haver-la de pelar.

 

Fonts: Healing with whole foods, Paul Pitchford, Atlantic Press, 2002 i els web etselquemenges

 

Propietats nutricionals

La carbassa conté un 90% d’aigua, molt poques calorie si hidrats de carboni i molta fibra. Conté moltes vitamines A i C, i quantitats elevades de vitamines E, B1, B2, B3 i B6. És rica en potassi, calci, magnesi, ferro, cobalt, bor i zinc. També conté folats, betacarotens –responsables del seu color taronja— i diversos àcids, com el linoleic, l’aspàrtic, l’oleic i el palmític i alguns aminoàcids.

Efectes sobre l’organisme

Segons Paul Pitchford, la carbassa resulta útil en casos d’èczemes, disenteria i edemes. També ajuda a regular l’equilibri del sucre en la sang i beneficia el pàncrees, per tant també és bo consumir-ne en casos de diabetis i hipoglucèmia. Per a les persones amb tendència a fer mocs, en especial els nens, sobretot els que prenen llet de vaca, la carbassa ajuda a expectorar i treu el moc del pulmó, els bronquis i el coll. Evidentment no substitueix cap medicament, al·lopàtic o no, però sembla una bona idea prendre’n quan estem constipats. En alguns casos, sembla que la carbassa ha produït lleugeres millores en quadres  d’asma. També és útil per per destruir els cucs intestinals, però la llavor de carbassa és molt més efectiva.

Aquestes són algunes de les propietats més destacades de la carbassa:

– Anticancerígena.

– Diürètica, depurativa i lleugerament laxant per la fibra que conté.

– Sistema immunològic: forma anticossos i produeix glòbuls vermells i blancs.

– Millora la visió, els cabells, les ungles, la pell, les mucoses, els ossos i les dents.

– Útil per tractar problemes cardiovasculars i degeneratius.

– És bona per a l’aparell digestiu: protegeix l’estómac de l’acidesa i a la gastritis.

Com es cuina

Hi ha més de 860 varietats diferents de carbassa, però a Catalunya en trobareu sobretot dues: la carbassa de rabequet,  que és la de tota la vida; i la de violí, més petita, en forma de cacauet i més còmoda de tallar. Hi ha carbasses tot l’any, però de varietats i gustos diferents: les d’estiu, per exemple, són una mica més amargues que les d’hivern, que solen ser més dolces. Malgrat que els criteris varien en funció del tipus de carbassa, quan en compreu busqueu sempre exemplars ferms i amb la pell intacta: si és d’estiu, és millor triar-ne una de mida mitjana, tendra, però ben desenvolupada. Les més tendres tenen la pell brillant, suau i no gaire dura. Si és molt pesada no la compreu, vol dir que la carn és eixuta.

Si és una carbassa d’hivern és millor comprar-la madura i de pell gruixuda, ben pesada. No compreu les que tinguin la pell suau, perquè vol dir que no són prou madures.

Les varietats d’hivern tenen una vida útil més llarga que les d’estiu, perquè tenen menys proporció d’aigua i perquè la pell gruixuda les protegeix: aquestes carbasses es poden conservar fins a sis mesos. Les d’estiu és millor posar-les a la nevera dins d’una bossa de plàstic perforada o recipient perforat, on aguantaran una setmana.

Sempre és millor menjar-les fresques, però si les heu de congelar és millor escaldar-les abans.

Es poden fer al forn, senceres. També es poden bullir, saltar, estofar, etc.

Si us molesta tallar la pell, podeu posar els talls amb la pell a bullir una estona; la pell s’estovarà i serà més fàcil de tallar. És millor, però, treure la pell abans. En els nostres tallers de cuina, la nostra xef ens explicarà com pelar les carbasses correctament.

 

La nostra companya Montse de la parada 60 Fruites carreres ens mostra unes fantàstiques carabasses de collita pròpia, fantàstiques.

Feast with Friends

 

 

 

Gamba de Vilanova

GAMBA DE VILANOVA (1)

La Gamba de Vilanova

La gamba vermella o rosada és un dels productes típics de Vilanova i la Geltrú, localitat que compta amb el tercer port més important de Catalunya. Aquesta espècie, rica en proteïnes i minerals, solament es troba en el mar Mediterrani entre 600 i 900 metres de profunditat.

Gràcies a la seva tradició pesquera, Vilanova s’ha especialitzat en la captura d’aquest crustaci mitjançant vaixells d’arrossegament. Així asseguren una bona extracció i la conservació del producte.

La gamba de Vilanova és rica en proteïnes i minerals, com el calci, el magnesi, el fòsfor o el ferro. També conté vitamina A, retinol B2 i omega3, què juguen un paper important en la prevenció de malalties cardíaques. La seva quantitat de greix no és molt elevada i s’erigeix com un aliment sà i d’elaboració ràpida i senzilla.

Font (Catalunya.com) i Xarxa de productes de la terra
En aquest enllaç trobareu un vídeo del 26 de juliol del 2016 en el programa de TVE «Aquí la tierra» va fer un reportatge de la Gamba de Vilanova al restaurant La Daurada

 

 

 

 

Compra al Mercat del Centre i sortiràs guanyant!!

L’associació de comerciants del Mercat del Centre conjuntament amb la directiva d’aquest mercat han organitzat per aquest Nadal una sèrie de sortejos setmanals on tothom podrà participar simplement per comprar al Mercat del Centre des de l’11 de desembre d’enguany fins divendres 5 de gener.
Concretament es faran 5 sortejos setmanals de 5 carros de compra valorats en 100€ cada un.

El guanyador obtindrà, a més del carro, un val de compra de 100 € que podrà bescanviar al nostre Mercat del Centre quan vulgui. Per participar en el sorteig només caldrà omplir el tiquet de la compra amb les dades personals, telèfon de contacte i dipositar-ho en l’urna que trobarà a cada entrada del mercat.
Els sortejos es faran els divendres 15, 22 i 29 de desembre i el divendres 5 de gener a les 19 h de la tarda al Mercat.

cartell sorteig nadal Mercat del Centre 2017

Talladores professionals de carn de vedella

Aquesta carn, junt amb els ous i el peix, forma part del grup d’aliments rics en proteïnes de bona qualitat, per tant cal incloure-la en l’alimentació quotidiana, sobretot en l’època de creixement. Hem de pensar que les proteïnes formen part de tots els teixits del nostre organisme, i també s’encarreguen de múltiples activitats, com ara el funcionament del cervell, la defensa de l’organisme contra els agents patògens…

AL Mercat del Centre trobareu carn de vedella tan tendra que es desfà a la boca. De primera qualitat i tallada per professionals amb anys d’experiència per tal que gaudiu d’aquest producte tan exquisit i nutritiu. Guaiteu quina carn, quins talls i quina professionalitat amb els ganivets tenen les nostres paradistes el mercat

Rellom de vedella

Imatges de la parada 69 i 70. Carnisseria  Martorell

 


Imatges de la parada 69 i 70. Carnisseria  Aurora

mercat 270117 215

mercat 270117 210

mercat 270117 212

mercat 270117 215


Filets de vedella

mercat 270117 258

mercat 270117 257

mercat 270117 256